20061006

Les droits linguistiques comme facteur d'intégration sociale

V Simpòsium Internacional de Mercator sobre las lengas minorizadas.
"Els drets lingüístics com a factor d'inclusió social"
( « Los dreits lingüistics coma factor d’inclusion sociala » )
Se debanarà a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, los 19, 20 i 21 d'octobre de 2006.
Organiza: Mercator-Legislación, CIEMEN (Barcelona, Catalonha) Lo programa e lo butletin d'inscripcion (gratuït) los trobarètz a
Perqué fa aqueste encontre informatiu ?
L’Euròpa es estat sempre un espaci multilingüe. Aqueste fait s'ès accentuat en las darrièras decadas ambe l'arribada constanta e l'establiment al continent de personas non originàrias d'Euròpa que o apòrtan los sius idiòmas. L'actuala realitat lingüistica d'Euròpa es, doncs, mai rica e alara mai complèxa que jamai. L’Union Europèa (UE), entitat politica, economica e culturala en construccion, que a coma un dels seus objectius portar a la practica lo principi democratic d'unir los europèus tot ne respectant la diversitat, viu plenament immersa dins aquesta realitat. Dins lo procèssus de la seuna construccion, l’UE a d'abordar fenòmenes atanplan importants coma las ligasons entre la integracion e l’inclusion sociala dels immigrants d'autres continents, çò que represèntan ja, dins fòrças endreits, un percentatge significatiu. Las lengas que auèi se párlan dins l’Union Europèa -tant las consideradas tradicionalament europèas coma las nòvas lengas aportadas per l’immigracion- son una de las pèças clau per far possible l’"union dins la diversitat" entre totes los ciutadans, gropes, comunitats e pòbles que convívon en Euròpa. La basa d’aquesta convivéncia camina per nos questionar de quina es e quina auriá d’èstre la politica de multilingüisme que, auèi e dins lo futur, cal practicar dins l’UE; nos questiona, alara, coma se pòdon regular e garantir los dreits lingüistics dels immigrants e dels receptors e, d'una manièra mai especifica, coma aqueste exercici pòt afavorir la coësion sociala dins comunautats lingüisticas minorizadas, que generalament compartisson espaci ambe las anomenadas majoritats o dominants.
Lo Simpòsium Lo Vèn Simpòsium Internacional Mercator preten far una analisi critica dels tèmas e de las questions sotlevadas, partent del respècte dels dreits de cadun, de totes e sotalinhant la foncion de la lenga coma factor d’inclusion dins societats ambe lengas minorizadas de l’Union Europèa. Lo Simpòsium tanben vòl presentar una seria de cases practics que conjuguen lo balanç entre los dreits individuals e collectius dels locutors de lengas de l’immigracion e de las lengas minorizadas. En mai, se propausarà de recuèlhir solucions que debútan la coësion sociala de las comunautats receptritzes e que, al mateis moment, ajudèssen a consolidar la diversitat lingüistica sense discriminacions. Dins aquestas propausicions se pausaràn en retlèu los aspectes legislatius que contribuïsson a garantir lo desvolopament dels dreits.

Oriol AmpueroMercator-LegislationTel: (+34) 93 444 38 00Fax: (+34) 93 444 38 09
cdoc@ciemen.org

Lo meu comentari personal :
Quantes òmes politics d'Occitània i aniràn ? Quantes candidats a las eleccions presidencialas i aniràn ? Quantes foncionaris cargat de mission dels Conselhs Regionals o Generals d'Occitània i aniràn ? Quantes associacions francesas [d'assimilacion al projècte republican] d'Occitània i aniràn ?
Car lo problèma es pas nosautres occitanistas d'i anar, lo problèma es coma pènsan los que vòlon l'uniformitat francesa coma sistèma d'assimilacion dels "estrangièrs" de las banlègas de l'economia oficiala francesa e al meteis temps nos explícan que val melhor parlar francés, jà que mantunes sábon pas parlar francés ! ( car es tabó de dire que los estrangièrs, en passar per las escòlas francesas, sábon pus lo francés, nimai los occitans sábon pas lor pròpria lenga, l'occitana ). Car la vertadièra catastròfe sociala francesa es ben aquela volontat fòrta de pensar assimilar l'immigracion per poder aver "bons franceses" coma zo an volgut far ambe los occitans ! Car es pas simplament un problèma de lengas dels estrangièrs de banlègas, es tanben una autra formacion del sistèma de mudason dels populacions de la planeta, que, aprèp aver acceptat la mudason del capital, farà que las populacions aniràn ont vòlon.