20061027

«Right Order» in Occitània, with Ségolène Royal ?


L'«Òrdre juste» en Occitània, segon Segolène Royal ?

L'«Ordre juste» en Occitanie, selon Segolène Royal ?
Se vesiam ensemble ? Se vesiam ensemble aquestes ligam primièr :
http://jacmetolosa.spaces.live.com/Blog/cns!49914F5702C5C72E!952.entry

Mas al final quí vòl pas de l'òrdre juste ? Alara tornem a las definicions e al blòg de JacmeTolosa, le godilhaire, e saurem melhor sus l'autora d'aquestas paraulas ordenadas e marqueting. Car votarem o pas per ela en Occitània, devath dominacion francesa, podem far d'un autre biais, sense lo vòte blanc ?

Vos conselhi tanben lo punt de viste de setembre 2006 de l'Amerloque : http://amerloqueparis.blogspot.com/2005/10/resonance.html

Sabi pas se Claudi Martí li es estat demandat los dreits d'autor ? Mas encara un còp un Amerloque que ne sap mai que cap francés de París, sus Occitània !

Puèi se pensatz que cal melhor parlar dels vièlhs, vos conselhi lo blòg ancian sul tèma del Papy Crash ; que n'avem tanben de Papys dins l'Occitanisme, que son d'una dignitat tanben sense parelha, veire "Robèrt Lafont" sul vòstre "google" de servici.

20061022

2030, Papy-Crash, parlem d'economia, mas aquò pòt amagar quicòm mai ...

Aprèp un programa de France Culture que Jean-Yves Ruaux es estat convidat, ai comandat lo libre ; soi a lo legir.

Sembla que l'aspècte financièr es pron ben tractat dins aqueste libre ; fauta l'aspècte lingüistic e cultural del mesprètz francés contra aquestes vièlhs -d'abans 14/18- que parlávan la lenga de sempre, l'occitan en Occitània, lo breton en Bretanha, etc. Aquò èra pas del concensús nacionalista francés, nimai republican, nimai reialista. Es que l'aspècte de neant al nivèl 'transmission', o sul meteis tèma, es pas degut a una certana vision de la transmission en França ? Aquò far mai de tres generacions que l'Estat a près lo relais de la transmission del saber, totes los sabers.
Tres generacions de ciutadans e ciutadanas de França que an après a transmetre RES ! ... e que los problèmas s'amássan sense aver solucions de longs tèrmes.
L'Estat es sempre vist coma la solucion unenca, per la lingüistica coma per la finança. Mas l'Estat tanben es un bankster politic, lingüistic e economic donc.
La darrièra de coberta explica tanben : « [...] perqué dins trenta ans, un Francés sus dètz aurà pus de quatre-vint ans e que res es pas encara botat en plaça per s'i preparar, - perqué se res es fait, l'economia podrà pas suportar lo còst de la dependéncia devenguda la mai nauta que la de las pensions e de la Sécu, - perqué -electoralisme e cort tèrme fòrçan- los òmes politics crànhan per lors avenirs politics, se anticípan la França en 2003, -totparier apocaliptic e benlèu mai qu'una catastròfa nucleara. - perqué se la França, los Franceses, lors govèrns e l'òme de la carrièra, los sindicalistas e los directors d'entrepresas, perseguisson lor caminament tranquillòt, dins mens de trenta ans lo baby-bom aurà provocat un vertadièr papy-crash. »
Es un libre de legir per saber çò que volem per Occitània, lo país que la França e son bonapartisme a menat an aquesta situacion economica catastrofica pel XXIen sègle.

20061015

Without any mind about the occitan nation





















Sense la consciéncia nacionala
Sens vision du futur occitan

Sense saber realament çò que cal far avem, pels melhors [una comuna UDF e l'autra socialista del sud, ambe una situacion ben coneguda al nivèl politic], aquesta diferéncia de senhaletica en lenga occitana.

La bandièra occitana pòt semblar utila quand se sap que la populacion es tenguda dins l'ignorança totala, per pas saber ont vívon e ambe quina istòria son. Aital ai entendut un jorn que la comuna de Tolosa aviá rason de botar «panèu en espanhòl».

Puèi aquesta bandièra es pas a Senta Gabèla, perqué pas ? E puèi, la bandièra preposada me sembla tròp lengadocentrista, que n'i a pron d'aqueste vièlh Comtat de Lengadòc.

La modernitat concensuala es ben la bandièra occitana ambe l'estela del felibritge.

20061013

Cinéma français, la "positive action" en réel : Indigènes

Totes los Indigènes del monde se devrián donar la man !
Tous les Indigènes du monde devraient se donner la main !
Every Natives of the world should hand themselves !
E òc, podiái pas oblidar d’escriure sus Indigènes, lo darrièr filme que faguèt cambiar la politica francesa… E aqueste filme foguèt grandament criticat per totes los cronicaires nationalistas – Max Gallo en cap- del programa ‘Répliques’ sus France Culture, un dimenge maitin aprèp la messa.
Lo jornal The Independant escriu que lo filme Indigènes obtinguèt grands succèsses en banlègas mai que dins las zònas borgesas dels territòris de difusion. Cal apondre qu’es l’exemple cinematografic de l’aplicacion de la discriminacion positiva prezada per un ministre de l’intérior francés, l’ongarés Sarko.
1830, Sedan, los franceses pèrdon acarat als alemands, lo sant empèri ganha ! Un Estat federal imperial ganha acarat a un Estat republican e centralista, veire bonapartista, es de dire militarista.
La rason primièra d’aquesta desfaita, foguèt, segons la ierarquia de l’armada francesa, los descendants nòbles que menávan l’armada pòst-republicana francesa, o pòst-bonapartista, foguèt lo problèma de compreneson entre los seus eleits armats e las soldatescas indigènas ; los indigènes del tempses èran Occitans, Bretons, Corses, Bascas, Savoisians, etc.
La recèrca ‘republicana’ armada a trapat la solucion : la lenga francesa es la clau unenca de la capitada. Donc, per fin d’aver los indigènes francofònes e perqué pas francés atanben, l’escòla devinguèt obligatòria e gratuïta (caliá ben aver bons arguments per los far dintrar dins un sistèma per preparar la guèrra) e l’escòla se faguèt dins e ambe lo sol francés, gràcia als imperialistas de nauta volada, gràcia a un Jules Ferry, per exemple..
14/18, los indigènes foguèran mai numeroses per far la guèrra pels colonialistas e imperialistas franceses, le nombre payât ! 14/18, lo nationalisme francés s’installèt sus cada monument als mòrts, levat un dins lo prigond Lemosin : farián de la resisténcia ? Òc declamèran totes los eleits nacionalistas franceses, car èran devenguts la nòrma. L’occitanisme descobriguèt l’afar a partir de la guèrra d’Argèria e la cracion dels movements nacionalistas.
Dos ans abans la guèrra de 39, lo men grand-paire refusava que sa femna parlèsse francés dins la maison. 1947, aprèp mantunas accions de resisténcias per la democràcia, lo men grand-paire refusèt que lo prefecte li donèsse la medalha de la resisténcia, bavament abans 1968. Èra sense cap dobte pas un comunista (aquò es pels tenendièrs de la pensada del General De Gaulle, veire pus luènh).
1939, la França èra ben motlada al national-linguisme francés (la lenga es lo veïcule d’una pensada, e pel francés, veïcula una pensada fascista, òc colonialista) ; 1918/1939, l’ideologia portada per la lenga francesa se desvelopent, lo Parlament a Bordèu votava los plens poders a Pétain.
E ièr, The Indépendant, dins un excellent article a prepaus del filme Indigène, imprimava alara : «In 1944, General de Gaulle was building a case that France was not a liberated of Nazi victim conquest but one of the “victors” of the war and still a great nation. He needed to persuade the other allies, but most of all the French people, that France had played a large part in its own liberation. Official French memory of the war has not concealed the role of the American and British and other troops who invaded France in 1944. It has exaggerated the role of the French resistance movements and it has played down, or even ignored, the fact that many of the French troops in 1944 were of Arab or black origin. »
[ndlr, dos comentaris cortets sus l’article : 1 - General De Gaulle aviá tanben un enemic interior que èra l’armada interiora resistenta que èra supausada èstre comunista, e que caliá fòradandir del poder futur. 2 - Es vertat que veniá del Magreb en majoritat, mas èran pas totes Arabes, mantunes èran amazighes (Berbèrs).]
1940, cal parier que en 14/18 trapar d’autres gogos per sosténer un Estat que se morís ; trapèran novèls indigènes…. E l’istòria se tòrna repetir. E l'escòla de la republica amaga sempre l'istòria reala del(s) pòble(s) que n'es supausada èstre un servici public.

Es quitament pietadós que productors d’aqueste filme Indigènes, o que mantunes Harkis siaguèssen devenguts bons nacionalistas franceses, e demandèssen que lors nationalismes siaguèssen reconeguts… Farián melhor de verificar que aquel bourbier que i pausan los pès, pòrta un nom : France, siá un Estat nationalista (republican o pas), mas pas un Estat ciutadan [França de las nacions], un Estat que saupriá far quicòm de las diferéncias nacionalas (berbèras, arabas, occitanas, bascas, catalanas, etc.), aisinar per bastir una societat universala e modèrna.

Sense Dictator, ni armadas de repression, l’Iraq se desintègra car es un Estat vengut de l’ideologia colonialista. Lo colonialisme destrusís los pòbles, tôt ou tard. L’Iraq sense l’intervencion armada americana existariá encara ambe lo seu dictator ? Mas aquò vòl pas dire que se seriá pas desintegrada ? Lo temps de la seuna desentegracion es estada accelerada, per las volontats foscas (petròli e comèrçe) de la familha Bush ( familha elegida per las votacions americanas)

Totes los indigènes del monde se devrián donar la man, òr, aqueste filme pròba que los indigènes de la republica an ren comprès, o que l’argent dels productors rendís avugle o sord a propaus del percorregut dels ancians indigènes de la santa republica nationalista francesa, mas tôt ou tard
TÔT ou TARD .... Veirem ben se l'Estat francés se transfòrma sus la realitat de la seuna istòria e lo seu passat, o que se desfar per l'Union Europèa.

20061009

Lo candidat francés modèl a esquerra.

Segolène Royal ?

O quand Bonaparte tròba sempre
lo son bon candidat o la seuna bona candidata.

Alain Rousset sosten Segolène Royale, ben … Lo trabalh del President del Conselh Regional, Alain Rousset, en Aquitània es exemplar, es vertat. La politica lingüistica en Peitièu-Charanta es pas gaire visibla, es vertat que es estada donada a d’autres nacionalistas franceses, un protector del productivisme estatal francés, un comunista.
Mas per rasons politicas es que cal far fisença a la candidata socialista, es qu’avem de vertat una candidata socialista e umanista ? Robèrt Lafont –e coneissem sa volontat politica fòrta- nos fa sempre plaser quand conta lo seu passatge dins la cor de l’Elisèu lo dimècres 13 de mai 1981…. Es que sem condamnat d’aver tornamai la meteissa resulta de mesprètz politic ?
Un ministre de l’interior discorejava : «la sola negociacion es la guèrra» (la guèrra d'Argèria), non Bush es jamai estat ministre de l’interior francés, nimai lo devís d’un ministre actual ongarés; es lo devís d’un certan Mitterrand François que es devengut candidat(s) socialista(s) a la(s) presidenciala(s) ; es estat mantunas vagadas, candidats dels socialistas franceses : imaginatz !! Car i a pas sonque la francisca numerotada [medalha d’assegurança d’èstre tras que bon nacionalista francés] que fai de brun sus la figura socialista François Mitterrand, i a los actes politics seus tanben ; ai plan gaitat lo dobla DVD sus l’illustrissim conductore socialista.
Es que se pòt èstre candidat presidencial francés sense aver fait allegéncia al sistèma bonapartista, al sistèma militarista o militaro-industrial o nucleari-industrial francés ? 1982, jà elegits, los socialistas votávan pel nuclear total a EDF (entrepresa CGT/PCF). Segon El Periódico «la Familha Royal cèrca una corona»… militara ? Per èstre segur d’èstre adobat coma bona candidata al PSf ? O pels rensenhaments generals franceses ? Que es lo royal-isme ? Digatz-me los contenguts amagats ? Digatz me çò que son de vertat ?
E en 1992, jà frescament re-elegits, los socialistas votávan una lenga unica dins la Constitucion, de páur de l'anglés dins l'Union Europèa, èran jà d'esquerristas franceses que avián páur de las diferéncias lingüisticas.
Lo Paure Michel Rocard aviá cap chança de capitar d’aver lo vòte socialista, fàcia al conductore François Mitterrand e son ret nacionalista francés. Quand Segolène Royal a problèmas ambe los socialistas, per èstre candidata, es una bona novèla ; cal esperar que la candidatura fasquèsse pas tanpauc un bis del 21 d’abril de 2002. Un 22 d'abril per l'esquerra nacionalista, aprèp la dreita liberala francesa e nacionalista. Mas es que la dreita liberala votarà sonque per l'esquerra al segond torn ? Lo 22 d'abril 2007, votem pas al mens ?
Lo candidat a la presidenciala de la République es sempre pas bon per Occitània, coma lo seu sistèma electoral e «democratic» car es sempre lo modèl bonapartista que se perpetua ; quí cambiarà lo «ceucle vertuós républicain» que nos engana dempuèi tantas annadas, e afavoriza la mediocritat politica francesa ?
.....
La votacion de la prima 2007 serà complicada !

20061007

Istòria Universala de Marselha


Un libre essencial : Histoire Universelle de Marseille.

Alèssi Dell'Umbria escriu per Occitània, ambe l'Istòria Universala de Marselha

Alèssi Dell’Umbria es un coneissèire de las luchas populàrias en Provènça e en Occitània.
Lo país de lenga d’Òc –occitan- se caracteriza per una lenga e una cultura comuna, mas es pas jamai estat unificat politicament. L'unitat foguèt impausada de l'exterior, pels reis de França e sobretot per la République. E se los Occitans an participat activament a la davalada de l'Ancien Régime, lor adesion a la basteson de l'Estat-nacion francés es jamai anar dins la nòrma o dins la natura dels òmes d’aqueste territòri. Dins lo Midi, èstre revolutionari significa longtemps tornar botar en causa lo modèl jacobin, autoritari e centralista que se fondèt la République française. De 1848 dinca 1914, aquestes revolucionaris del Midi son estats tot a l’encòp federalistas e internacionalistas, tal ne testimonejèran los movements communalistas de 1871 e la revòlta viticòla de 1907.
Als tempses que la mondializacion del capitalisme s’amaga per botar encausa lo sistèma politic repressiu e uniformizador de l’Estat-nacion, aqueste godilhaire republican trapa oportun de tornar examinar aquesta experiéncia istorica amagada. Los Occitans an ignorat «lo despertar de las nacionalitats», al mitan del XIX° sègle : lo «sentiment nacional» lor damora estrangièr, e se i an sacrificat mantunes aquò foguèt en tant que Français, non en tant qu'Occitans. Autanplan dire que aquestes païses que foguèron l’objècte d’una vertadièra «colonisacion interiora» [volguda tanben] pòdon, al moment que l'Estat-Nacion se voide de sa substança, Alèssi Dell’Umbria dona una contribucion excepcionala al necite despassament dels modèls politics e cultural prepausats en França.
Alèssi Dell'Umbria es animator de l'Ostau dau País Marselhés, punt d’encontre al entorn de la cultura e de la lenga occitana.
Son libre «Histoire Universelle de Marseille, De l’an mil a l’an deux mille» es essencial per bastir un projècte per Occitània e alargar lo projècte europeïsta simplista francés.
De crompar a vòstre librari per l'aver en mans, essencial, o lo site de l'editor : www.agone.org
E en Espanhòl a publicat tanben …..

Sinòpsis en lenga espanhòla : A propósito de la quiebra del vínculo social, el final de la integración y la revuelta del otoño de 2005 en Francia
[...] La cuestión social por excelencia es la de la relación con el mundo. El aislamiento, la separación entre el individuo y la comunidad, son la condición misma del funcionamiento de la maquinaria capitalista. El capital debe destruir de formaimperativa, mediante la violencia directa o por medio de infames constreñimientos, cualquier forma de arraigo local, a imagen de aquellos campesinos ingleses del siglo XVIII a los que obligó, a través de la práctica de las enclosures (cercados), a abandonar el campo para engrosar las filas del ejército de reserva del salariado industrial. Desarraigados, privados del punto de apoyo de la comunidad rural, a losfabricantes textiles de Manchester y de Birmingham les servían igual para un roto que para un descosido. Nos encontramos hora en la etapa en que ese proceso se ha globalizado bajo diversas formas, lo cual significa que los incendios de los suburbios no plantean una cuestión de derechos, sino las cuestiones de la lucha social real, porque los jóvenes parados-de-por-vida y precarios que nacen y crecen en estas zonas de marginación no son el resultado de una injusticia particular, sino la condición de funcionamiento de un país capitalista avanzado. [...]
Analisis en lenga occitana :
Luènh de totes los discorses prepotent, moralizador o pseudo-insurreccionalista, aqueste es rigorós e escairador, lo tèxte se plaça a la debuta de la davalada de 2005 en França dintre lo procèssus de desintegracion sociala e reforçament de l’Estat-Leviatán iniciat dins tota l'Euròpa. E zo faguèt ambe l’intencion d’obrir un debat real e pausar una perspectiva revolucionària acarat al chantatge politico-mediatic que done, coma apcion ineluctabla, l’eleccion entre l’integracion laïca e la democràcia acarat al comunautarisme etnicoreligiós o pseudocultural.
L’autor d’aquestas linhas es pas, per fortuna, ni sociològue ni jornalista ni militant. A la debuta dels ans uèchanta participèt a la primièra cauma bèla de las «banlieues». Dempuèi asistiguèt, impotent, a la derrota e recuperacion de la meteissa, aital coma a l’instauracion al país vesin de un autentic apartheid social, mantunas etapas e mecanismes de construccion, dempuèi lo final del colonialisme dinca l’actualitat, recapitula dins lo tèxte. Aital puèi, aqueste assag nos baila fòrça mai que una istòria de revòlta dels barris suburbans e de l’immigracion, jà que se limita pas a donar las claus de mantunas decadas d’evolucion sociala (lo que jà es tot un trabalh en se meteis), sinon que propause orientacions concrètas pel present e lo futur immediats.

20061006

Les droits linguistiques comme facteur d'intégration sociale

V Simpòsium Internacional de Mercator sobre las lengas minorizadas.
"Els drets lingüístics com a factor d'inclusió social"
( « Los dreits lingüistics coma factor d’inclusion sociala » )
Se debanarà a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, los 19, 20 i 21 d'octobre de 2006.
Organiza: Mercator-Legislación, CIEMEN (Barcelona, Catalonha) Lo programa e lo butletin d'inscripcion (gratuït) los trobarètz a
Perqué fa aqueste encontre informatiu ?
L’Euròpa es estat sempre un espaci multilingüe. Aqueste fait s'ès accentuat en las darrièras decadas ambe l'arribada constanta e l'establiment al continent de personas non originàrias d'Euròpa que o apòrtan los sius idiòmas. L'actuala realitat lingüistica d'Euròpa es, doncs, mai rica e alara mai complèxa que jamai. L’Union Europèa (UE), entitat politica, economica e culturala en construccion, que a coma un dels seus objectius portar a la practica lo principi democratic d'unir los europèus tot ne respectant la diversitat, viu plenament immersa dins aquesta realitat. Dins lo procèssus de la seuna construccion, l’UE a d'abordar fenòmenes atanplan importants coma las ligasons entre la integracion e l’inclusion sociala dels immigrants d'autres continents, çò que represèntan ja, dins fòrças endreits, un percentatge significatiu. Las lengas que auèi se párlan dins l’Union Europèa -tant las consideradas tradicionalament europèas coma las nòvas lengas aportadas per l’immigracion- son una de las pèças clau per far possible l’"union dins la diversitat" entre totes los ciutadans, gropes, comunitats e pòbles que convívon en Euròpa. La basa d’aquesta convivéncia camina per nos questionar de quina es e quina auriá d’èstre la politica de multilingüisme que, auèi e dins lo futur, cal practicar dins l’UE; nos questiona, alara, coma se pòdon regular e garantir los dreits lingüistics dels immigrants e dels receptors e, d'una manièra mai especifica, coma aqueste exercici pòt afavorir la coësion sociala dins comunautats lingüisticas minorizadas, que generalament compartisson espaci ambe las anomenadas majoritats o dominants.
Lo Simpòsium Lo Vèn Simpòsium Internacional Mercator preten far una analisi critica dels tèmas e de las questions sotlevadas, partent del respècte dels dreits de cadun, de totes e sotalinhant la foncion de la lenga coma factor d’inclusion dins societats ambe lengas minorizadas de l’Union Europèa. Lo Simpòsium tanben vòl presentar una seria de cases practics que conjuguen lo balanç entre los dreits individuals e collectius dels locutors de lengas de l’immigracion e de las lengas minorizadas. En mai, se propausarà de recuèlhir solucions que debútan la coësion sociala de las comunautats receptritzes e que, al mateis moment, ajudèssen a consolidar la diversitat lingüistica sense discriminacions. Dins aquestas propausicions se pausaràn en retlèu los aspectes legislatius que contribuïsson a garantir lo desvolopament dels dreits.

Oriol AmpueroMercator-LegislationTel: (+34) 93 444 38 00Fax: (+34) 93 444 38 09
cdoc@ciemen.org

Lo meu comentari personal :
Quantes òmes politics d'Occitània i aniràn ? Quantes candidats a las eleccions presidencialas i aniràn ? Quantes foncionaris cargat de mission dels Conselhs Regionals o Generals d'Occitània i aniràn ? Quantes associacions francesas [d'assimilacion al projècte republican] d'Occitània i aniràn ?
Car lo problèma es pas nosautres occitanistas d'i anar, lo problèma es coma pènsan los que vòlon l'uniformitat francesa coma sistèma d'assimilacion dels "estrangièrs" de las banlègas de l'economia oficiala francesa e al meteis temps nos explícan que val melhor parlar francés, jà que mantunes sábon pas parlar francés ! ( car es tabó de dire que los estrangièrs, en passar per las escòlas francesas, sábon pus lo francés, nimai los occitans sábon pas lor pròpria lenga, l'occitana ). Car la vertadièra catastròfe sociala francesa es ben aquela volontat fòrta de pensar assimilar l'immigracion per poder aver "bons franceses" coma zo an volgut far ambe los occitans ! Car es pas simplament un problèma de lengas dels estrangièrs de banlègas, es tanben una autra formacion del sistèma de mudason dels populacions de la planeta, que, aprèp aver acceptat la mudason del capital, farà que las populacions aniràn ont vòlon.

20061002

L'abséncia de l'occitan a Tolosa : lo cas de la Plaça Occitana


Placé occitané .... La comuna i e fa òbras de renovelament comercial, e l'occitan i es pas present ! L'occitan es pas sonque la lenga del patrimòni vièlh e de las vièlhas carrièras ...

Los toristas s'interèssan tanben a las animacions occitanas














One torist is interested by 'Occitània' festival


Un touriste s'intérèsse au festival 'OccitaniA'

Aquí avètz dos òmes d'aquesta planeta, un indigène local de Sent Lís que li interèssa lo "hilh de puto" de Loubatière, e un Taïlandés que li interèssa lo programa del festenal Occitània, sus la plaça del Capitòli.
La lenga occitana es la lenga de totes ; es per aquesta rason que quand los servicis de la comuna, del CG, o del CR, e de la prefèctura [pas per la repression ben segur!], s'interèssan pas a l'emplèc de l'occitan, es una vergonha !
Tornarai escriure que :
l'occitan es l'afar de totes e totas,

los nòus venguts [toristas o immigrants del sud o del nòrd] coma los que an rasigas que vòlon trapar dins lo "hilh de puto" de Loubatière.
Que fan las institucions comunalas per integrar los nòus venguts a la(s) lenga e cultura(s) occitana(s) ? Que fan per emplegar dins lor servici la lenga occitana, coma una causa normala ? Tolosa es ben capitala d'Occitània, non ? Me zo díson totes los ciutadans e totas las ciutadanas d'aquí, quand se parla d'occitan, mas per la visibilitat e l'exemplaritat de la ciutat .... es un autre afar.


A Perpinyà, la comuna, lo cargat de mission pel catalan es un elegit tanben [Jaume Roure], es pas lo que fai lo trabalh per botar la signaletica, es lo que prepara una politica.... E la sinhaletica en occitan, l'esperem quitament per la plaça Occitana que es renovelada ( e donc los panèus perqué son pas en occitan [e francés que zo son], uèi ?) ...
Al Conselh Generau de Tolosa, lo cargat de mission es pas un elegit, e a pas de burèu al Conselh Generau, per contra a un telefòne .... pel lobbying en favor dels vòtes socialistas ! Lo ròtle d'un cargat de mission emplegat del CG es de fargar una politica per l'occitan dins lo sistèma, e ajudar los elegits a melhor entendre lo sistèma cultural e lingüistica occitan, es pas aquí per donar la politica que cal seguir ; los elegits son grands non ? E demandi pas un collòqui per donar d'exemples de bona politica lingüistica !
La critica es balançada : [UMP-PSF-PRG] an de trabalh de far a Tolosa per comprendre çò que es una politica lingüistica digna, per l'occitan, e per totes e totas. Perpinyà es un exemple, que segur se pòt melhorar, mas que, pels occitans e las occitanas, es una dralha bona que cal seguir. Unitat Catalana trabalha ben ambe lo cònsol [Baile en catalan]....

20061001

La fòto dels ciclistas segons la comuna de Tolosa








................








The poster of Bykers from Tolosa autorities

Une publicité de propagande d'une commune UMP

La guerròta contra los ciclistas de la majoritat ( UMP e panaire de Tolosa associats )

Hostilities against bikers ( by the UMP majorities and thief in Tolosa )
La petit guerre contre les cyclistes ( de la majorité UMP et voleur de VTC à Tolosa )
( veire fòto sul precedent blòg )
A l’atencion de
Mn. Jean-Michel Lattes, Comuna de Tolosa.
Conselhièr Cargat de la circulacion e dels Transpòrts (ndlr : m’imagini collectius e individuals)

Car Sénher,
Es ambe plaser que ai vist arribar las òbras de la carrièra S….. ! (es la meuna !) E la consequéncia unica, pòdi melhor m’aparcar car los grands veïcules an fugit l’aparcatge d’aquesta carrièra.
Soi un d’aquestes que s’apárcan normalament ! Ai un veïcule pichon …Donc, se lo monde s’aparca sul trepador, an páur de la velocitat de la circulacion que respecta pas la limitacion de vitessa, (es legitime, e donc pensatz a-n aquò abans tota accion mauvesenta, o repression) … Los veïcules daválan tròp aviat !Puèi, aqueste sistèma d’aparcatge en U alongat [veire colcat] es pas una bona idèa, limita d’aparcatge de las pichonas autòs, nimai una faiçon de veire l’automòbil dins la carrièra ; son trabalhadors que díntran tardièrs…. Que vívon ! E que cal pensar que pòdon pas far sense autò, vist la mau-fargason del sistèma collectiu de desplaçaments e las exigéncia de las entrepresas, tots en periferias de ciutats….De mai, ambe aqueste corrièr, vòli tanben indicar, per aver un parallèl ambe l’afica que ai junt ambe lo meu blòg, que lo servici de comunicacion deuriá tanben repotegar contra :
- las automòbiles que son instruments de pollucion dels palmons dels ciclistas- los busses polluïdors ( parier que las veituras )
- los taxis aparcats malament e sense vergonhas contra los ciclistas- los camions de liurason que trápan pas luòcs normals per liurar, e que son sus las pistas- las automòbiles mal parcadas sus las vias de bus, o sus las vias ciclistas quand son de bona qualitat…- las òbras de totas menas pas signaladas sus las linhas dels ciclistas, que son aital annuladas.- l’impossibilitat de s’aparcar ambe un VTC dabans la mendra botiga del centre ciutat (que pènsan los botiguièrs que los ciclistas son pas clients ? E es parier pels supermercats de banlègas, quitament lo que se sona Occitania a Balma, o a Blanhac per anar a Leclerc es encara una pietat o Colomiers per anar a la Zòna de Le Perguet, o a Portet per anar a la monstruositat comerciala al entorn de Carrefour …)Etc.Per clavar, per la circulacion dins la ciutat, quand la signaletica serà adobada pels valents ciclistas e en lenga occitana ? Es ben clar que las pistas e lo ciclisme coma mòde de desplaçament, normals e ecologics, son pas unas prioritats de las comunas del Grand Tolosa.
Car la VTC se podrà èstre mai qu’un instrument per bicicletar lo dimenge sul bòrd del canal o suls tucs del SICOVAL, dins las banlègas borgesas de Tolosa, veire la comuna de Lyon o de Bordèu (Occitània) per aquò ! E jo m’agradariá de daissar lo meu veïcule dins un aparcatge public (pauc car, servici public donc ! un aparcatge pagant en foncion del salari per permetre un balanç social dins las vilas), per anar totstemps en VTC, mas sembla quasi una anormalitat del dimenge !Serà ambe plaser que vos podrai legir, dins la lenga de voldrètz ! ( ndlr : la letra es collectivizada aquí, e podrà èstre legida per totes los elegits del Grand Tolosa o del SICOVAL )
Ben coralament,
_________________________________________________________________
30 de setembre, a la sortida del restaurant Le Barbu, que i aviá de que daissar la meuna VTC, ai trobat lo luòc voide a 23:20 ; la securitat es tant perfecte a Tolosa, que me soi fait panar la VTC, carrièra Isaure a Tolosa ; per un còp los elegits de dreita de Tolosa son del meteis bòrd que los panaires, podrai pus testar lo maissant estat de la preposicion ciclable de la comuna ! ( le meu vesin m'aviá quasi prevengut ! .... ne serai per crompar una autra VTC, que cromparai sul segond mercat de Sant Cernin, es aquí que las segondas-mans dels panaires son vendudas, segon un ciclista plaça Godolin ).
Bon viatge als panaires !