20070712

Musica per osmòsi


Recentament, tot en vóler lo servar, ai parlat ambe un amic de la seuna pietadosa recèrca dins la volontat de difusir la musica d'Occitània en numeric (mp3), a la debuta per çò que èra de las musicas de las annadas 50/60/70 del XXen sègle, aiçò per far saber, conéisser, per ajudar a la coneissença ; mas, se la volontat es genta, lo metòde es pas bon, zo fa via lo net -minoritat- o sus CD copiat en compils sense referéncias minimalas, sense títol o lo quite nom d'artista (lo creador o interpretador) o at least lo fait que es de "musica occitana".

Per el, es normal d'avançar amagat, mas avançar, es per dire lo nivèl d'aculturacion de la populacion que es pas capabla de poder ausir quicòm de diferent que la salça prepausada a la television, alara l'actitud de l'amic se parelha a un subterfugi per poder èstre escotar, malgrat lo fren psiquanalitic de la majoritat de la populacion.

Aquò me tòrna al cap, la faiçon que la musica s'espandissiá quand cap mèdia aviá près lo relai del pòble, cap lista de difusion radiofonica, cap palmarès de cinèma o de venda de DVD, cap de tot aquò que plaça la musica dins un mercat, que los franceses díson d'un mercat d'excepcion culturala, per la lora lenga unicament. Aital donc, la musica se fargava per immitacion, los escrivaires musicals pensan per esguinhardas.

La transmission se fasiá d'òme a òme, a femna, de femna a òme, o a femna, de mai en mai joves e sempre en familha o dins un vesinat redusit ; èra una transmission redusida, de temps ne fautava pas, lo tren èra pas lo TGV e las albèrgas se cantávan per far la fèsta lo ser ambe totes los estrangièrs que passávan, pel ben del comèrçe del continent ; la societat èra mens comunicanta e mai de transmission, de contactes.

Aqueste luòc redusit me faguèt pensar a la frasa de Pierre Boulez dins Nexus lo numèro 37 de la revista de musica contemporanèa de la fundació Caixa Catalunya : «La música es un fenomen principalment irracional, la comunicació musical ignora la logica verbal, la partitura utilitza signe críptics que molt pocs són capaços de llegir i la pràctica musical esdevé cada cop més un àmbit restringit.» Jà avem a dire aquí, sembla que dins la musica de l'Èstre (identitària que es estada a un momenton de creacion, mas que la transmission se fargar per l'escòla del vesinat o per l'escòla musicala municipala) e la musica de l'Aver (la creacion se paga, se subvencion, far plaser al politic abans d'èstre pel public) las causas siaguèsse del meteis escantilh per la sobrevida, es un luòc redusit que se desvolopa penosament, e lo cas del meu amic es tanben del meteis escantilh quand lo politic s'en fot de la musica occitana.

[...] «això dit, i malgrat el que puguen pensar d'una actitud molt estesa, la pitjor resposta seria voler jugar als artistes malaïts e crear ad hoc un gueto experimental que parodiaria el circuits generals de la distribució musical, tot restringir-lo a un públic prèviament segur e convençut. Per ser digne d'interès, en aquest petit món voluntàriament clos, hi manca l'essencial, a saber : la confrontació. Volguda, provocada, acceptada, la confrontació és l'element indispensable que dóna a la creació la seva essencial raó de ser. [...]»

Per aiçò cal un public, es la sèrp que s'agafa la cuò.

Mas l'estiu, gràcia a las institucions (o sense per Uzèste 2007) que an frenat la transmission per servar lo poder (tot un paradòxa), avem los festenals de la creacion musicala occitana, Convivència sul canal del Midi, Fèsta d'Òc a Besièrs, L'Estivada a Rodés, Hestiv-ÒC a pau e Bearn, La Hestejada de las arts a Uzèste, etc. Aiçò per far saber uèi çò que an pas mai o mens atudat pendent d'annadas e d'annadas durant lo XXen sègle, la transmission del saber musical del pòble.

D'en pertot la musica occitana trapa lo seu public, uèi un pauc per contra-cultura populara, çò d'extra-ordinària zo trapa pas ni dins los programas difusats per la television afranchimendada sonada France 3, nimai dins las televisions aparisenquidas localas o simplament las parisencas, via satellit es parier !

La musica de creacion modèrna tanpauc ! ( es pas una consolacion, mas la comparason es utila ). Se ne parlava a l'antena de Ràdio País recentament a la seguida d'un encontre organizat al Conselh Regional d'Aquitània. La musica de creacion modèrna pas mai presenta dins la vida de cadun, malgrat lo sosten clar d'institucions tala la Fundació Caixa Catalunya.

Amb l'estiu donc, prenem de musica occitana e modèrna per osmòsi, sense mp3 e ambe totas las referéncias als uèlhs pincadas o gravadas per una camèra, un jorn la musica de l'Èstre serà pas sus l'empont per èstre filmada o enregistrada, serà faita dins la carrièra als biaisses ancians naturalement, quand la lenga occitana aurà tornat trapat lo seu bon e natural luòc de la transmission collectiva o indivuduala, car tota lenga es un sistèma codat per dire, lo dire es un son, donc tanben per sonar la vida, per osmòsi ambe la vida de cadun e del collectiu que formam ambe los vesins e la nacion.