20070712

Vinhaire

Entendut lo mot, l'ai sus las ondadas de Ràdio País, dins un sonal per la promocion d'una seria suls afars de 1907 en Occitània, un programa de seguir tot l'estiu.

Lo Dictionnaire Français Occitan (gascon), editat per Per Noste, baila vinhèr, vinhatèr, vinhairon, per un trabalh de mai de cinquanta annadas e cinquantas personas militantas, e tres escrivans màger per zo bastir a la finala [M.Grosclaude, G.Narioo, P.Guilhemjoan]. E la lista s'acaba a tres dins aqueste precís libre. Lo Tot En ÒC confirma lo vinhairon. La lenga catalana assegura vinyater o vinyataire. Espèri lo darrièr volum del diccionari d'en Rapin.

Lo grand diccionari de Cantalausa assegura de vinhairon (sol mot preposat) tal la persona que cultiva la vinha, es ben d'aquesta de que escrivi.

Ràdio País a donc enriquit lo lèxic occitan de vinhaire, la finala -aire me sembla bailar un connotacion artisanala. E çaquelà lo mot sembla ben dins la lenga, avem pic / picaire, jòc / jogaire, arquiu / arquivaire, pesca / perscaire, politic / politicaire (aquí es puslèu pejoratiu, gràcia a l'apondon -aire solet ), etc... mas es que èra necessari d'aver l'invent aqueste ?

Donc auriam VINHAIRE - VINHAIRA e lo plural en seguida, puèi seguida avem lo vinhairon que alara seriá un pichon del primièr mot.